Omakub - Omarchy

Els primers passos estètics

The Omakub desktop: GNOME overview with a misty forest wallpaper, dock, and workspaces — GNOME té els seus límits, però vaig fer tot el que vaig poder.

Neovim and a terminal running inside Zellij, showing the Omakub file tree — Neovim i Zellij des del primer moment.

The omakub theme command in a terminal, with the Omakub ASCII banner — Fins i tot aleshores, una sola ordre podia canviar el tema de diverses aplicacions.

El camí cap a Omarchy

Omakub va demostrar la idea: dona als desenvolupadors un Linux bonic i complet des del primer moment i vindran! En van venir desenes de milers.

Però també en va trobar el sostre. Omakub era una capa de decisions sobre Ubuntu i GNOME, que ja tenen criteris propis molt marcats. Les idees que realment m'importaven —finestres en mosaic, fer-ho tot amb el teclat, un sistema que tracta el terminal com el centre de l'univers— topaven constantment amb la plataforma en lloc de sorgir-ne amb naturalitat.

Per això l'omakase va passar d'Ubuntu a Arch, de GNOME a Hyprland, i es va convertir en Omarchy. Tot l'àpat, en lloc d'una capa sobre la distribució d'algú altre. Tot allò a què aspirava Omakub, sense haver de demanar permís a ningú.

La residència de jubilats té qui la cuidi

Omakub ja s'ha jubilat. Els repositoris estan arxivats a GitHub: omakub i omakub-site. Però les bones idees no es jubilen: se'n fan bifurcacions! Omabuntu és una bifurcació comunitària que continua el fil omakase-Ubuntu. Si Arch és un pas massa gran i Ubuntu és casa teva, aquest és el teu lloc.

Gràcies a tothom que el va fer servir, hi va contribuir i va mostrar els seus escriptoris. Omakub va caminar perquè Omarchy pogués córrer.