Ves al contingut
Chapters
  1. Benvingut a Omarchy!
  2. Primers passos
  3. Si véns de Mac o Windows
  4. Navegació
  5. La barra superior
  6. Temes
  7. Dreceres de teclat
  8. Porta-retalls i historial unificats
  9. Recordatoris
  10. Avisos
  11. Extracció de text i dictat
  12. Captures de pantalla i enregistrament
  13. Commutadors, inactivitat i l'estalvi de pantalla
  14. Omarchy CLI
  15. Terminal
  16. Neovim
  17. IA
  18. Eines de desenvolupament
  19. Eines de l'intèrpret d'ordres
  20. Funcions de l'intèrpret d'ordres
  21. TUIs
  22. GUIs
  23. Navegadors
  24. Aplicacions i serveis comercials
  25. Aplicacions web
  26. Jocs
  27. Emplenar PDF
  28. Màquina virtual de Windows
  29. Altres paquets
  30. Actualitzacions
  31. Dotfiles
  32. Connectors de l'intèrpret d'escriptori
  33. Monitors
  34. Teclat, ratolí i panell tàctil
  35. Xarxes
  36. Suspenció del sistema
  37. Autenticació per maquinari
  38. Tipus de lletra
  39. Fons de pantalla
  40. Indicador
  41. Marca
  42. Ajustos habituals
  43. Crear el teu propi tema
  44. Suport per a Mac
  45. Resolució de problemes
  46. PMF
  47. Instantànies del sistema
  48. Seguretat
  49. Omarchy a...
  50. Instal·lació amb arrencada dual
  51. Instal·lacions desateses

Manual

Instal·lacions desateses

La ISO d’Omarchy es pot instal·lar tota sola, sense ningú al teclat. Si l’instal·lador troba una segona unitat amb l’etiqueta cidata que contingui els seus fitxers de configuració, els copia, se salta completament l’assistent de configuració i es reinicia tot sol en el sistema acabat. Cap compilació especial de la ISO, cap entrada addicional al menú d’arrencada: sense una unitat així connectada, res no canvia i obtens l’assistent normal.

Això fa que Omarchy sigui fantàstic com a imatge base per a entorns de desenvolupament d’un sol ús: crea una VM a Proxmox o amb Packer, arrenca-la, ves-te’n i entra-hi per SSH. cidata és l’etiqueta NoCloud de cloud-init, així que totes les eines de virtualització habituals ja saben com connectar una unitat així.

Els fitxers de configuració

Els fitxers són exactament els que escriu el mateix assistent de l’instal·lador, així que la manera més fàcil d’obtenir un conjunt inicial és fer una instal·lació interactiva (en una VM, per exemple) i copiar el que ha escrit a /root:

Fitxer Obligatori Finalitat
user_configuration.json Sí Disc, nom d’amfitrió, zona horària, teclat
user_credentials.json Sí Nom d’usuari i hash de contrasenya
user_encrypt_installation.txt No true quan la configuració conté un bloc disk_encryption
authorized_keys No Claus públiques SSH, una per línia
tailscale_authkey No Clau d’autenticació de Tailscale per unir-se a la teva tailnet a la primera arrencada

Genera el hash de contrasenya per a user_credentials.json amb openssl passwd -6 "yourpassword".

El nom i el correu electrònic per als commits de git no formen part de la instal·lació. Configura’ls un cop la màquina estigui en marxa, per SSH per exemple, amb omarchy setup git --name "Jane Doe" --email jane@example.com.

També pots deixar-hi un fitxer buit anomenat defer-provisioning en lloc de user_credentials.json. Això executa la mateixa instal·lació de preparació per a un altre propietari que pots activar interactivament: la màquina s’instal·la sense cap dada personal, i qui l’arrenqui primer tria el seu teclat i crea el seu usuari. Aquest és el mode per als equips de creació d’imatges, on la unitat no hauria de portar les credencials de ningú.

Accés SSH

Quan authorized_keys hi és present, la instal·lació configura les claus com a ~/.ssh/authorized_keys de l’usuari, activa sshd i obre el tallafoc per a aquest servei. (Una instal·lació estàndard d’Omarchy inclou openssh amb el servei desactivat i el port tancat, així que una màquina desatesa seria altrament inabastable.) La instal·lació només afegeix les teves claus: no relaxa cap altra configuració d’autenticació del dimoni SSH.

Quan tailscale_authkey hi és present, la màquina s’uneix a la teva tailnet a la primera arrencada: Tailscale s’instal·la des dels paquets inclosos a la ISO, el tallafoc permet la interfície de la tailnet i una tasca en segon pla executa la unió tan bon punt la màquina té xarxa de debò, i ho reintenta fins que ho aconsegueix. Fes servir una clau reutilitzable i preautoritzada perquè una sola imatge d’unitat pugui servir per a moltes màquines.

Creació de la unitat cidata

Qualsevol sistema de fitxers amb l’etiqueta correcta funciona. Una ISO petita és la manera fàcil:

mkdir cidata
cp user_configuration.json user_credentials.json authorized_keys cidata/
genisoimage -output cidata.iso -volid cidata -joliet -rock cidata/

Després connecta-la a la VM juntament amb la ISO d’Omarchy. Aquí tens un exemple complet de Proxmox:

qm create 101 --name my-omarchy \
  --bios ovmf --machine q35 --cpu host --cores 4 --memory 8192 \
  --ostype l26 --scsihw virtio-scsi-single \
  --efidisk0 local-lvm:0,efitype=4m,pre-enrolled-keys=0 \
  --scsi0 local-lvm:40,discard=on,iothread=1 \
  --net0 virtio,bridge=vmbr0 --vga virtio --serial0 socket \
  --ide2 local:iso/omarchy.iso,media=cdrom \
  --ide3 local:iso/cidata.iso,media=cdrom \
  --boot order='scsi0;ide2'

qm start 101

L’ordre d’arrencada posa el disc primer a propòsit: el disc buit passa de llarg cap a la ISO a la primera arrencada, i el sistema instal·lat arrenca des del disc per sempre més.

Dues advertències

Les instal·lacions desateses xifrades no són del tot desateses: algú encara ha d’escriure la frase de pas de LUKS a la primera arrencada. I el bloc disk_encryption de user_configuration.json conté aquesta frase de pas en text pla, així que tracta una unitat cidata creada a partir d’una instal·lació xifrada com el secret que és.